miércoles, 23 de noviembre de 2011

Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l'altre, i no sap què fer-ne.
L'amor potser és això.
I enyorar-te
en el vidre -més fosc cada vegada-
d'un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu..

2 comentarios:

Maria H. Sanchez dijo...

No sé cómo he llegado aquí, pero me alegro de haber descubierto tu blog! voy a seguir cotilleando, pero antes de despedirme quería invitarte a mi baúl por si te apetece compartir algún sueño, y por qué no, quedarte. Te espero!
Hasta pronto =)

lisitah dijo...

Hola! M'ha paregut un text preciós!!! És un fragment d'algun llibre? De quin??? Gràcies :)