S’ha apagat el foc fred de mirada tèbia
s’ensorren els edificis al teu pas
i ha mort el cor de la guineu més jove
i les llàgrimes,
les llàgrimes un mar
diga’m on vas terra trencada
que la meva ombra dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de la mort
de sort, dels aires dels poetes de debò.
S’ha desfet el glaç calent amb comptagotes
s’ha submergit vergonyós l’ icebreg
s’amaguen porucs els crancs rere les roques
i les llàgrimes són llàgrimes del cel
diga’m on vas terra trencada..

¿Sigues sin creer en el amor de las películas?