jueves, 17 de junio de 2010

T'envio forces de la mateixa forma que sempre t'ho he enviat tot, a distancia, lluitant contra el temps que ens posa contra la paret. El temps, aquell que se'ns escapa de les mans, com la llum que portem tots dins.. que flueix allà on siguem. Sempre.
És una de les coses que em donen vida, creure en aquesta llum de les persones, una llum que sempre m'acompanya perquè sinó res tindria sentit. Perquè per molt que marxem sempre hi és aquesta llum, jo porto la d'altres persones dins també, i ara tu també aprendràs a fer-ho...
Saps que ets fort.

I t'estimo uriburi :P :P

5 comentarios:

galmar dijo...

creo que lo he entendido casi todo y sin traductor :) muy lindo y sonriente :)) un biquiñoooo :)))

.A dijo...

:)
yo tambien echo de menos.. a alguien

Unknown dijo...

Crec que es el vent que ens porta les animes cap a un costat i altre, i si seguim aquestes normes podriem pensar que una part meua esta dins teu i una teua dins meu.

Enrojecerse dijo...

la llum no s'apaga si de veritat aquella llum no s'envà, així que dona-li ànims de part meva també:)

Euforia dijo...

Voy entendiéndolo mejor :) me gustaría saber qué oculta.

Un beso!