*

Pers magia que se t’escapa per cada moviment que fas, t’excuses, tornes a temps passats, vius enclada en cinc minuts que et van donar la vida que tres anys no ho van poder fer, et trobes sola i busques una solució, com? Culpant als altres? Ni tan sols jo ho penso, però tampoc això et consola, no trobes una mirada o una paraula que et faci sentir realment com voldries, creus que facis el que facis no solucionaràs res i per tant no fas res, t’amagues, tornes i marxes de nou, et penses que així et sentiràs menys petita i que potser algun dia trobarás dins una caixeta de música tot aquell valor que et falta, però tingues clar, que la melodia no serà la que esperaves..
Si vols perdre els dies, les hores, els minuts, els segons, les llàgrimes.. fes-ho, però fes-ho per tu, perquè és el que tú necessites, no busquis missatges ocults, no busquis un amor naufrag.. Creu en les veritats, en el poder, en tu.. no et treguis de res, dona’t el gust de sentir amb tots els sentits (jo te’n dono dos de més), enamorat de cada paraula encara que et facin mal.. busca el significat de tot, i si cal cau per tornar-te a aixecar, però desperta, raiña.











(Jo no puc compartir la magia amb tothom)